Podem organitzar aquest programa per les dates que vosaltres escolliu (durant els mesos recomanats: març - abril - maig - octubre - novembre) a partir de dues persones

El Manaslu de 8.156 m, també conegut com a Kutang, és la vuitena muntanya més alta de la terra i està situada en el macís Mansiri Himal. La regió de Manaslu ofereix una varietat d'opcions de senderisme. El més popular és el circuit del Manaslu de 177 quilòmetres, que voreja el massís. El Govern de Nepal va obrir aquest circuit l'any 1991. Abans només les expedicions de muntanya hi tenien accés a la zona.
El camí segueix una antiga ruta de comerç de la sal que transcorre a la vora del riu Budhi Gandaki. Durant la ruta podrem veure 10 pics de més de 6.500 metres i alguns de més de 7.000 metres. El punt més alt que se supera és el coll de Larkya-la amb una altura de 5.235 metres. A part del Manaslu, els cims més prominents són el Buda Himal i Himal Chuli, els quals poden ser vistos des de molts punts entre Katmandú i Pokhara.
Aquesta zona del Nepal hi ha poques rutes de tresc i rep pocs excursionistes, la qual cosa fa que sigui un tresc encara més autèntic. El Manaslu és la vuitena muntanya més alta del món, i la més alta del Mansiri Himal, una secció de la gran serralada de l'Himàlaia, al Nepal. El nom Manaslu procedeix de la paraula Manasa, que en sànscrit vol dir Muntanya de l'Esperit. És una de les catorze muntanyes amb més de vuit mil metres d'altitud.
L'associació Manaslu Conservation Area s'ha establert amb l'objectiu primordial d'aconseguir la conservació i sostenibilitat de l'àrea zona delimitada, que inclou el Manaslu.
Culturalment és fascinant, amb grups ètnics com chhetris, tamangs i gurungs en la part baixa de la vall i, en les parts altes de riu Bhudi Gandaki, a l'àrea de Nupri "muntanyes de l'oest" i a l'àrea de la vall de Tsum hi trobem una forta cultura tibetana amb connexions al Tibet.

Aquest programa es pot organitzar per les dates que vosaltres escolliu a partir de 4 persones. S'hi pot anar durant tot l'any, però l'època de màxima floració és d'abril a octubre.

Una estada de vuit dies per conèixer Madeira, una illa d'origen volcànic, en ple oceà Atlàntic, amb una vegetació exuberant i unes muntanyes espectaculars.
Tant la part interior com la seva costa són extremadament accidentades. Tot un laberint de barrancs verds on s'hi van construir fa anys les levades, que s''integren en un conjunt d'àrees protegides, entre les quals destaquen el Parc Natural de Madeira i el Parc Ecològic de Funchal.
El bosc originari de Madeira, el bosc Laurisilva, va ser declarat Patrimoni Mundial Natural per la UNESCO, des de desembre de 1999 i integrant de la Xarxa Europea de llocs d'importància comunitària - Xarxa Natura 2000.

MEJOR DESTINO INSULAR EN EUROPA

Aquest programa es pot organitzar durant tot l'any, per les dates que vosaltres escolliu.

L'objectiu d'aquesta sortida és donar a conèixer la bellesa de la Serra de Montsant, caracteritzada per una geologia abrupta, on la fauna i la flora hi és característica.
Recorrerem les parts més emblemàtiques d'aquesta serra, pujarem i baixarem per diferents Graus (fàcils passos equipats amb graons) que hi ha a les cingleres, anirem per antics i vells camins amb vistes d'ocell que fins fa pocs anys eren les vies de comunicació entre pobles, rutes de pelegrinatges i també camins ramaders. Les magnífiques muntanyes de Prades, tenen l'estranya capacitat de fascinar-nos per la seva senzilla però potent bellesa que, juntament amb la veïna serra del Montsant ha acollit secularment un ingent patrimoni eremític.

Aquest programa es pot organitzar durant tot l'any, per les dates que vosaltres escolliu, a partir de 8 persones.

Sardenya és una illa poc coneguda i molt interessant per caminar-hi. Té muntanyes majestuoses que arriben fins a la mar amb una costa plena de coves, penya-segats i platges delicioses. La primavera i la tardor, quan el clima té temperatures més acceptables, són els millors moments per caminar pel Supramonte.

El Supramonte és un gran massís de pedra calcària molt semblant a les Dolomites. Quan un s'hi endinsa pot entendre la seva naturalesa salvatge i poc contaminada per la presència de l'home. Els camins serpentegen entre dolines, cims escarpats, roques i coves. També hi ha evidències de la presència de la població nuràgica i més recentment, de la dels pastors amb les seves barraques, ara quasi totalment abandonades. Al llarg del camí, es veuen plantes endèmiques de Sardenya, que es van haver d'adaptar a un entorn molt ingrat i amb una mica de sort també podem trobar-nos alguns muflons o admirar el vol de l'àguila que controla el seu territori