La Via Alpina ofereix algunes de les millors caminades que es poden fer a Eslovènia. Aquesta ruta per la Via Alpina és un conjunt de caminades de diferents nivells. Caminareu tranquil·lament al llarg de les muntanyes, prats i valls i sempre per uns paisatges alpins espectaculars, seguint la direcció de l'est a l'oest eslovè. Adequat per a caminants experimentats amb equip adequat.
Important saber és que es tracta d'un recorregut autoguiat, preparat per a excursionistes independents, que prefereixen explorar les belleses naturals pel seu compte.

Aquest programa es pot organitzar durant els mesos de juny a setembre per les dates que vosaltres escolliu.

Quan pensem en la Vall d’Aran, un dels nostres primers pensaments és paisatge de neu, però no és només això, la Val d'Aran -en aranès- està situada a l'extrem nord-occidental de Catalunya. El riu Garona, que travessa tota la comarca, n'és l'eix vertebrador i desemboca les seves aigües a l'Atlàntic, així doncs, la Vall d'Aran és l'única comarca de Catalunya que pertany a la conca fluvial atlàntica. La seva ubicació al bell mig dels Pirineus, i les altes muntanyes que la formen, han condicionat la seva història i el seu fort caràcter.

Aquestes muntanyes esdevenen un paradís pels amants del senderisme i de l'alta muntanya on podrem trobar rutes espectaculars i paisatges que els deixaran bocabadats.  Aquí us oferim un recull per conèixer una mica més aquesta zona de Catalunya.

Aquest programa es pot organitzar per les dates que vosaltres escolliu, a partir de 8 persones. Recomanem els mesos de juny i setembre.

En aquest viatge intentarem pujar fins al punt més alt de Grècia, el famós Olimp, mítica casa dels Déus grecs. No us podem garantir que hi puguem trobar els seus divins habitants, però de ben segur que nosaltres, pobres mortals, ens sentirem ben bé com a déus i deesses quan, des del punt culminant de Grècia toquem el cel amb la panoràmica que aquest cim ens ofereix.
Després anirem a visitar Meteora a la regió de Tessàlia on els monestirs estan suspesos al cel. Aquest indret va ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO l’any 1988. Un entorn màgic per les seves grans columnes de roca, on en algunes hi ha construïts imponents monestirs de l’època bizantina. Visitarem a peu alguns monestirs que des del segle XIV són lloc de retirada dels ascetes ortodoxos. Prepareu-vos per deixar-vos captivar per un dels paisatges més al·lucinants de la Mediterrània, amb esglésies i monestirs bizantins enfilats al capdamunt de 600 m d’impressionants moles rocoses.
L'interior de Grècia guarda una de les meravelles naturals més espectaculars d'Europa, l'engorjat més profund del planeta. Malgrat que el Cañón del Colca (Perú) o Kings Canyon (USA) són més profunds, aquest guardó el té, segons el Llibre Guinness dels Rècords, per tenir una ràtio més gran entre profunditat i amplada, arribant als 990 metres de profunditat amb una distància entre les seves parets de tan sols 1.100 metres.
El Parc Nacional de Vikos-Aoos es va fundar l'any 1973 per tal de protegir la important naturalesa salvatge que s'estén des del congost de Vikos fins al del riu Aoos.

Aquest programa es pot organitzar durant tot l'any, per les dates que vosaltres escolliu, a partir d'una persona. 
Durant els mesos d'hivern serà necessari l'ús de grampons per l'ascensió al Toubkal, a més també es poden portar esquís o raquetes de neu. 

Aquest recorregut de senderisme es realitza en una de les regions més aïllades i desconegudes del massís més important del Marroc, el Gran Atles o Alt Atles. Altiplans desolats solcats per profundes gorgues i amples valls conformen el paisatge d'aquesta regió pràcticament inaccessible. Està habitada per berbers del grup sanhaja, tribu de la qual va sorgir la dinastia dels almoràvits, fundadors del primer gran imperi marroquí del segle XI. Els sanhaja, majoritàriament nòmades i seminòmades, han conservat una forma de vida ancestral aprofitant les altes pastures pels ramats i conreant petites hortes que es concentren com oasis prop dels seus poblets d'adob i pedra.

Farem una travessa que comença caminant per valls plenes de petits pobles berbers i anirem guanyant alçada per fer una bona aclimatació i acabar pujant el punt culminant del massís, el Toubkal que amb els seus 4.167 m. és una atalaia privilegiada.