Aquest programa es pot organitzar per les dates que vosaltres escolliu, a partir de 4 persones.

La ruta que us proposem, transcorre íntegrament pel Parc Nacional d'Aigüestortes i l'Estany de Sant Maurici.
Situat al cor dels Pirineus, va ser declarat parc nacional el 1955. És únic a Catalunya referent a la seva categoria i famós per la seva riquesa de flora, fauna i paisatges. Ens sorprendran els seus cels nítids, llacs on es reflecteixen les muntanyes que envolten un paisatge dolç i tranquil amb agulles de granit i amb cims accessibles però majestuosos. Durant la travessa hi ha l'opció de pujar a diversos cims.

Aquest programa es pot organitzar durant tot l'any, per les dates que vosaltres escolliu, a partir de dues persones.
Durant els mesos d'hivern serà necessari l'ús de grampons per l'ascensió al Toubkal, a més també es poden portar esquís o raquetes de neu.

Una gran travessa que es realitza en una de les regions més aïllades i desconegudes del massís més important del Marroc, el Gran Atlas o Alt Atlas. Altiplans desolats solcats per engorjats i cingles de vertigen conformen el paisatge d'aquesta regió pràcticament inaccessible. Està habitada per berbers del grup sanhaja, tribu de la qual va sorgir la dinastia dels almoràvits, fundadors del primer gran imperi marroquí del segle XI. Els sanhaja, majoritàriament nòmades i seminòmades, han conservat una forma de vida ancestral aprofitant les altes pastures pels ramats i conreant petites hortes que es concentren com oasis prop dels seus poblets d'adob i pedra.

Aquest programa es pot organitzar durant tot l'any, per les dates que vosaltres escolliu, a partir de 8 persones.

Sardenya és una illa poc coneguda i molt interessant per caminar-hi. Té muntanyes majestuoses que arriben fins a la mar amb una costa plena de coves, penya-segats i platges delicioses. La primavera i la tardor, quan el clima té temperatures més acceptables, són els millors moments per caminar pel Supramonte.

El Supramonte és un gran massís de pedra calcària molt semblant a les Dolomites. Quan un s'hi endinsa pot entendre la seva naturalesa salvatge i poc contaminada per la presència de l'home. Els camins serpentegen entre dolines, cims escarpats, roques i coves. També hi ha evidències de la presència de la població nuràgica i més recentment, de la dels pastors amb les seves barraques, ara quasi totalment abandonades. Al llarg del camí, es veuen plantes endèmiques de Sardenya, que es van haver d'adaptar a un entorn molt ingrat i amb una mica de sort també podem trobar-nos alguns muflons o admirar el vol de l'àguila que controla el seu territori