Aquest programa es pot organitzar pels mesos de novembre a abril, per les dates que vosaltres escolliu, a partir de dues persones.
Un munt de muntanyes i boscos per explorar, indrets llegendaris on la natura verge ens sorprèn amb tota la seva força. Les carreteres a Nova Zelanda passen per uns llocs espectaculars, així, de cop i volta ens trobarem en valls envoltats d'ovelles i vaques, o davant d’unes cascades espectaculars. Tot fent ruta, passarem per santuaris de maoris, per miradors al·lucinants, per dintre de boscos de conte, per reserves de cérvols, passos de muntanya increïbles, carreteres de costa... Tots aquests contrastos fan que recórrer aquest territori en autocaravana sigui una experiència total.
PRÒXIMES DATES PROGRAMADES:
- Del 16 al 23 de juny 2026
- Del 18 al 25 de juliol 2026
- Del 01 al 08 d'agost 2026
- Del 15 al 22 d'agost 2026
- Del 08 al 15 de setembre 2026
Aquest programa es pot organitzar prèvia reserva, a partir de 4 persones, per les dates que vosaltres escolliu entre els mesos de JUNY a OCTUBRE.
Svanètia és una regió històrica de Geòrgia localitzada al nord-oest del país en l'anomenat Gran Caucas. Està dividida en dues parts, la Baixa i l'Alta Svanètia, aquesta última declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1996 per l'excepcional paisatge de muntanya i els poblets característics de l'edat mitjana amb torres fortificades. Entre els segles IX i XIII cada família construïa la seva pròpia torre ('murkwam') com una mena de fortalesa davant els invasors mongols, perses i otomans, però també per defensar-se de les baralles locals entre clans. Ara hi guarden el fenc que serveix per alimentar el bestiar.
El Gran Caucas convertit en un autèntic i inexpugnable mur alpí, defineix completament la silueta d'un país adherit a unes muntanyes immenses on els cims nevats es perllonguen en vertical durant tot l'any i conformen una de les més imponents fronteres naturals del planeta. El paisatge està dominat per muntanyes d'entre 3.000 i 5.000 m d'altitud. Quatre dels pics més alts de les muntanyes del Caucas es troben a la regió. De fet, el pic més alt de Geòrgia, la muntanya Shkhara de 5.193 m, es troba aquí.
Geòrgia és caucàsica en la seva màxima expressió, a la riba oriental del Mar Negre i encaixonada en una serralada majúscula, va acollir a regnes més antics - Còlquida i Ibèria. Tot l'univers mitològic, en què Jàson i els argonautes aconseguirien el velló d'or, sorgeix precisament en una nació originada després del pas de diferents regnes i cultures que van deixar aquí les seves petjades.
Anar a Geòrgia també és descobrir alguns dels seus grans valors, la gastronomia i els vins. Terra de confluència de tradicions, turques, perses, armènies, russes i genuïnament georgianes. Tenen una cuina de qualitat i quantitat i no marxarem de Geòrgia sense degustar els saborosos khachapuris i khinkalis.
Uzbekistan se situa al bell mig del recorregut que feien els comerciants de la ruta de la seda (Roma - Constantinoble - Xian). Travessarem amples i inhòspits deserts abans d'arribar a la suggerent Samarcanda, la que va ser centre del món durant segles. Ens perdrem pels laberints dels carrers de Khivà, la ciutat de les mil i una nits, feta de llegendes i de sorra. Ens sorprendrà l'hospitalitat de la seva gent. Un país ple d'història amb sabor d'espècies. Un lloc on antigament s'intercanviaven alguna cosa més que teixits i provisions. Lloc d'intercanvi de coneixements, cultures de països llunyans i ciències. Un conte de les mil i una nits.
Aquest programa es pot organitzar durant tot l'any, per les dates que vosaltres escolliu, a partir de 8 persones.
Sardenya és una illa poc coneguda i molt interessant per caminar-hi. Té muntanyes majestuoses que arriben fins a la mar amb una costa plena de coves, penya-segats i platges delicioses. La primavera i la tardor, quan el clima té temperatures més acceptables, són els millors moments per caminar pel Supramonte.
El Supramonte és un gran massís de pedra calcària molt semblant a les Dolomites. Quan un s'hi endinsa pot entendre la seva naturalesa salvatge i poc contaminada per la presència de l'home. Els camins serpentegen entre dolines, cims escarpats, roques i coves. També hi ha evidències de la presència de la població nuràgica i més recentment, de la dels pastors amb les seves barraques, ara quasi totalment abandonades. Al llarg del camí, es veuen plantes endèmiques de Sardenya, que es van haver d'adaptar a un entorn molt ingrat i amb una mica de sort també podem trobar-nos alguns muflons o admirar el vol de l'àguila que controla el seu territori