Sel·lecciona del menú de la dreta les opcions preferides:
Aquest programa es pot organitzar entre el 15 de maig i finals de setembre a partir d'1 persona.

La Via Alpina ofereix algunes de les millors caminades que es poden fer a Eslovènia. Aquesta ruta per la Via Alpina és un conjunt de caminades de diferents nivells. Caminareu tranquil·lament al llarg de les muntanyes, prats i valls i sempre per uns paisatges alpins espectaculars, seguint la direcció de l'est a l'oest eslovè. Adequat per a caminants experimentats amb equip adequat.
Important saber és que es tracta d'un recorregut autoguiat, preparat per a excursionistes independents, que prefereixen explorar les belleses naturals pel seu compte.

Ljubljana. Millor destinació Europea 2022

Eslovenia

Eslovenia

Georgia

PRÒXIMES DATES PROGRAMADES: 
- Dates pel 2027 encara no disponibles

Aquest programa es pot organitzar prèvia reserva, a partir de 4 persones, per les dates que vosaltres escolliu entre els mesos de JUNY a OCTUBRE.

Svanètia és una regió històrica de Geòrgia localitzada al nord-oest del país en l'anomenat Gran Caucas. Està dividida en dues parts, la Baixa i l'Alta Svanètia, aquesta última declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1996 per l'excepcional paisatge de muntanya i els poblets característics de l'edat mitjana amb torres fortificades. Entre els segles IX i XIII cada família construïa la seva pròpia torre ('murkwam') com una mena de fortalesa davant els invasors mongols, perses i otomans, però també per defensar-se de les baralles locals entre clans. Ara hi guarden el fenc que serveix per alimentar el bestiar.

El Gran Caucas convertit en un autèntic i inexpugnable mur alpí, defineix completament la silueta d'un país adherit a unes muntanyes immenses on els cims nevats es perllonguen en vertical durant tot l'any i conformen una de les més imponents fronteres naturals del planeta. El paisatge està dominat per muntanyes d'entre 3.000 i 5.000 m d'altitud. Quatre dels pics més alts de les muntanyes del Caucas es troben a la regió. De fet, el pic més alt de Geòrgia, la muntanya Shkhara de 5.193 m, es troba aquí.

Geòrgia és caucàsica en la seva màxima expressió, a la riba oriental del Mar Negre i encaixonada en una serralada majúscula, va acollir a regnes més antics - Còlquida i Ibèria. Tot l'univers mitològic, en què Jàson i els argonautes aconseguirien el velló d'or, sorgeix precisament en una nació originada després del pas de diferents regnes i cultures que van deixar aquí les seves petjades.

Anar a Geòrgia també és descobrir alguns dels seus grans valors, la gastronomia i els vins. Terra de confluència de tradicions, turques, perses, armènies, russes i genuïnament georgianes. Tenen una cuina de qualitat i quantitat i no marxarem de Geòrgia sense degustar els saborosos khachapuris i khinkalis.

Playa_de_la_cueva_gomera

PRÒXIMA DATA PROGRAMADA:

Aquest programa es pot organitzar per les dates que vosaltres escolliu a partir de 8 persones. Recomanem els mesos de mitjans de setembre a maig, a l'estiu habitualment fa força calor.

Les illes Canàries formen part d'una llegenda, la de l'Atlantis, el continent desaparegut. I la veritat és que quan ens endinsem en els boscos de laurisilva (o "selva de llorers" que abans de l'era terciària va poblar tota la zona del mediterrani i de gran part d'Europa) es té la sensació d'estar passejant per un lloc encantat.


sardenya001

Aquest programa es pot organitzar durant tot l'any, per les dates que vosaltres escolliu, a partir de 8 persones.


Sardenya és una illa poc coneguda i molt interessant per caminar-hi. Té muntanyes majestuoses que arriben fins a la mar amb una costa plena de coves, penya-segats i platges delicioses. La primavera i la tardor, quan el clima té temperatures més acceptables, són els millors moments per caminar pel Supramonte.

El Supramonte és un gran massís de pedra calcària molt semblant a les Dolomites. Quan un s'hi endinsa pot entendre la seva naturalesa salvatge i poc contaminada per la presència de l'home. Els camins serpentegen entre dolines, cims escarpats, roques i coves. També hi ha evidències de la presència de la població nuràgica i més recentment, de la dels pastors amb les seves barraques, ara quasi totalment abandonades. Al llarg del camí, es veuen plantes endèmiques de Sardenya, que es van haver d'adaptar a un entorn molt ingrat i amb una mica de sort també podem trobar-nos alguns muflons o admirar el vol de l'àguila que controla el seu territori

Pàgina 1 de 8