Un paradís mític, una regió extensa, combinacions de paisatges àrids amb extensos prats humits, unes valls profundes on es camina pel llit del riu i on s'hi troben pobles que conserven tota la seva fisonomia berber. El M'Goun és un massís de fàcil accés a l'estiu, disposa d'una fantàstica carena que s'eleva a 4.000 m, per la qual es transita força estona, amb unes impressionants panoràmiques de les valls i cims que l'envolten. A part d'una geologia espectacular que al llarg dels anys ha anat modelant unes valls i gorges sorprenents, hi trobarem el càlid acolliment de la gent que viu als petits pobles d'aquesta regió on gaudirem de la seva hospitalitat i com no, també de la seva gastronomia.

Podem organitzar aquest programa per les dates que vosaltres escolliu (durant els mesos recomanats: març - abril - maig - octubre - novembre) a partir de dues persones

El Manaslu de 8.156 m, també conegut com a Kutang, és la vuitena muntanya més alta de la terra i està situada en el macís Mansiri Himal. La regió de Manaslu ofereix una varietat d'opcions de senderisme. El més popular és el circuit del Manaslu de 177 quilòmetres, que voreja el massís. El Govern de Nepal va obrir aquest circuit l'any 1991. Abans només les expedicions de muntanya hi tenien accés a la zona.
El camí segueix una antiga ruta de comerç de la sal que transcorre a la vora del riu Budhi Gandaki. Durant la ruta podrem veure 10 pics de més de 6.500 metres i alguns de més de 7.000 metres. El punt més alt que se supera és el coll de Larkya-la amb una altura de 5.235 metres. A part del Manaslu, els cims més prominents són el Buda Himal i Himal Chuli, els quals poden ser vistos des de molts punts entre Katmandú i Pokhara.
Aquesta zona del Nepal hi ha poques rutes de tresc i rep pocs excursionistes, la qual cosa fa que sigui un tresc encara més autèntic. El Manaslu és la vuitena muntanya més alta del món, i la més alta del Mansiri Himal, una secció de la gran serralada de l'Himàlaia, al Nepal. El nom Manaslu procedeix de la paraula Manasa, que en sànscrit vol dir Muntanya de l'Esperit. És una de les catorze muntanyes amb més de vuit mil metres d'altitud.
L'associació Manaslu Conservation Area s'ha establert amb l'objectiu primordial d'aconseguir la conservació i sostenibilitat de l'àrea zona delimitada, que inclou el Manaslu.
Culturalment és fascinant, amb grups ètnics com chhetris, tamangs i gurungs en la part baixa de la vall i, en les parts altes de riu Bhudi Gandaki, a l'àrea de Nupri "muntanyes de l'oest" i a l'àrea de la vall de Tsum hi trobem una forta cultura tibetana amb connexions al Tibet.

Aquest programa es pot organitzar durant tot l'any, per les dates que vosaltres escolliu, a partir d'una persona. 
Durant els mesos d'hivern serà necessari l'ús de grampons per l'ascensió al Toubkal, a més també es poden portar esquís o raquetes de neu. 

Aquest recorregut de senderisme es realitza en una de les regions més aïllades i desconegudes del massís més important del Marroc, el Gran Atles o Alt Atles. Altiplans desolats solcats per profundes gorgues i amples valls conformen el paisatge d'aquesta regió pràcticament inaccessible. Està habitada per berbers del grup sanhaja, tribu de la qual va sorgir la dinastia dels almoràvits, fundadors del primer gran imperi marroquí del segle XI. Els sanhaja, majoritàriament nòmades i seminòmades, han conservat una forma de vida ancestral aprofitant les altes pastures pels ramats i conreant petites hortes que es concentren com oasis prop dels seus poblets d'adob i pedra.

Farem una travessa que comença caminant per valls plenes de petits pobles berbers i anirem guanyant alçada per fer una bona aclimatació i acabar pujant el punt culminant del massís, el Toubkal que amb els seus 4.167 m. és una atalaia privilegiada.

Aquest programa es pot organitzar, a partir de 6 persones, per les dates que vosaltres escolliu entre els mesos de JULIOL a SETEMBRE.

Els paisatges de la província històrica de Tusheti, al nord-est del país, són una barreja espectacular de pics nevats (que assoleixen els 4.800 metres d'altitud), engorgats salvatges tallats per impetuosos rius rics en aigua i turons coberts d'herba amb cavalls salvatges i on pasturen ramats d'ovelles i de vaques. Aquesta combinació de natura i bellesa salvatge, sens dubte, la converteix en unes de les regions muntanyoses més fascinants i verges de Geòrgia.
L'única carretera que va a Tusheti, passa pel port d'Abano (2.950 m) i només és transitable per a tot terrenys des de principis de juny fins a mitjans d'octubre.