PRÒXIMES DATES PROGRAMADES:
Aquest és un programa ideal per a totes aquelles persones que no vulguin anar als típics destins turístics, un programa amb caminades molt fàcils per descobrir aquest país de l'Àsia Central que conserva encara unes tradicions ancestrals, que està totalment envoltat de muntanyes, on hi trobem grans llacs amb infinites terres de pastura i, una llum especial que dóna als colors la màxima intensitat. L'amabilitat de la seva gent, la senzillesa, la seva hospitalitat i la seva rica gastronomia ens acompanyaran al llarg de tot aquest viatge.
PRÒXIMES DATES PROGRAMADES:
- Del 08 al 15 de setembre 2026
Aquest programa es pot organitzar prèvia reserva, a partir de 4 persones, per les dates que vosaltres escolliu entre els mesos de JUNY a OCTUBRE.
Svanètia és una regió històrica de Geòrgia localitzada al nord-oest del país en l'anomenat Gran Caucas. Està dividida en dues parts, la Baixa i l'Alta Svanètia, aquesta última declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1996 per l'excepcional paisatge de muntanya i els poblets característics de l'edat mitjana amb torres fortificades. Entre els segles IX i XIII cada família construïa la seva pròpia torre ('murkwam') com una mena de fortalesa davant els invasors mongols, perses i otomans, però també per defensar-se de les baralles locals entre clans. Ara hi guarden el fenc que serveix per alimentar el bestiar.
El Gran Caucas convertit en un autèntic i inexpugnable mur alpí, defineix completament la silueta d'un país adherit a unes muntanyes immenses on els cims nevats es perllonguen en vertical durant tot l'any i conformen una de les més imponents fronteres naturals del planeta. El paisatge està dominat per muntanyes d'entre 3.000 i 5.000 m d'altitud. Quatre dels pics més alts de les muntanyes del Caucas es troben a la regió. De fet, el pic més alt de Geòrgia, la muntanya Shkhara de 5.193 m, es troba aquí.
Geòrgia és caucàsica en la seva màxima expressió, a la riba oriental del Mar Negre i encaixonada en una serralada majúscula, va acollir a regnes més antics - Còlquida i Ibèria. Tot l'univers mitològic, en què Jàson i els argonautes aconseguirien el velló d'or, sorgeix precisament en una nació originada després del pas de diferents regnes i cultures que van deixar aquí les seves petjades.
Anar a Geòrgia també és descobrir alguns dels seus grans valors, la gastronomia i els vins. Terra de confluència de tradicions, turques, perses, armènies, russes i genuïnament georgianes. Tenen una cuina de qualitat i quantitat i no marxarem de Geòrgia sense degustar els saborosos khachapuris i khinkalis.
Podem organitzar aquest programa per les dates que vosaltres escolliu (durant els mesos recomanats: març - abril - maig - octubre - novembre) a partir d'1 persona.
Aquest circuit també conegut com Poon Hill trekking, és una destinació molt popular per als viatgers que tenen menys dies per gaudir del Nepal o per a aquells que volen realitzar un tresc panoràmic sense problemes amb l'alçada. La panoràmica que veurem durant el tresc serà: la Muntanya Daulagiri , 3 pics de Nilgiri i tots els pics de Annapurna , Lamjung i Macchapuchhare (Fishtail). Aquest programa també ens ofereix una experiència per conèixer la cultura nepalesa i el tipus de vida tradicional a l'Himàlaia del Nepal .
Aquest programa es pot organitzar durant tot l'any, per les dates que vosaltres escolliu, a partir de 8 persones.
Sardenya és una illa poc coneguda i molt interessant per caminar-hi. Té muntanyes majestuoses que arriben fins a la mar amb una costa plena de coves, penya-segats i platges delicioses. La primavera i la tardor, quan el clima té temperatures més acceptables, són els millors moments per caminar pel Supramonte.
El Supramonte és un gran massís de pedra calcària molt semblant a les Dolomites. Quan un s'hi endinsa pot entendre la seva naturalesa salvatge i poc contaminada per la presència de l'home. Els camins serpentegen entre dolines, cims escarpats, roques i coves. També hi ha evidències de la presència de la població nuràgica i més recentment, de la dels pastors amb les seves barraques, ara quasi totalment abandonades. Al llarg del camí, es veuen plantes endèmiques de Sardenya, que es van haver d'adaptar a un entorn molt ingrat i amb una mica de sort també podem trobar-nos alguns muflons o admirar el vol de l'àguila que controla el seu territori