PRÒXIMES DATES PROGRAMADES:
- Dates pel 2027 encara no disponibles
Aquest programa es pot organitzar prèvia reserva, a partir de 4 persones, per les dates que vosaltres escolliu entre els mesos de JUNY a OCTUBRE.
Svanètia és una regió històrica de Geòrgia localitzada al nord-oest del país en l'anomenat Gran Caucas. Està dividida en dues parts, la Baixa i l'Alta Svanètia, aquesta última declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1996 per l'excepcional paisatge de muntanya i els poblets característics de l'edat mitjana amb torres fortificades. Entre els segles IX i XIII cada família construïa la seva pròpia torre ('murkwam') com una mena de fortalesa davant els invasors mongols, perses i otomans, però també per defensar-se de les baralles locals entre clans. Ara hi guarden el fenc que serveix per alimentar el bestiar.
El Gran Caucas convertit en un autèntic i inexpugnable mur alpí, defineix completament la silueta d'un país adherit a unes muntanyes immenses on els cims nevats es perllonguen en vertical durant tot l'any i conformen una de les més imponents fronteres naturals del planeta. El paisatge està dominat per muntanyes d'entre 3.000 i 5.000 m d'altitud. Quatre dels pics més alts de les muntanyes del Caucas es troben a la regió. De fet, el pic més alt de Geòrgia, la muntanya Shkhara de 5.193 m, es troba aquí.
Geòrgia és caucàsica en la seva màxima expressió, a la riba oriental del Mar Negre i encaixonada en una serralada majúscula, va acollir a regnes més antics - Còlquida i Ibèria. Tot l'univers mitològic, en què Jàson i els argonautes aconseguirien el velló d'or, sorgeix precisament en una nació originada després del pas de diferents regnes i cultures que van deixar aquí les seves petjades.
Anar a Geòrgia també és descobrir alguns dels seus grans valors, la gastronomia i els vins. Terra de confluència de tradicions, turques, perses, armènies, russes i genuïnament georgianes. Tenen una cuina de qualitat i quantitat i no marxarem de Geòrgia sense degustar els saborosos khachapuris i khinkalis.
Aquesta activitat es pot organitzar durant tot l'any, per les dates que vosaltres escolliu, per un grup mínim de 10 persones. (si el grup és inferior, consulteu-nos).
Sovint oblidem que formem part de la natura tant com ella forma part de nosaltres. I és per això que en aquest entorn la nostra ment es relaxa, l’estat d’ànim millora i el sistema immunitari s’enforteix.
El terme bany de bosc, ve de la seva denominació en japonès, shinrin yoku, i dóna nom a una tècnica terapèutica que es recomana des de fa dècades al país nipó com a hàbit saludable. Estudis científics han demostrat que la tensió arterial o la freqüència cardíaca poden veure’s reduïdes en una immersió d’aquest tipus. També contribueix a estimular el sistema nerviós parasimpàtic, que activa les funcions restauradores de l’organisme, i les partícules que allibera el bosc poden ajudar a augmentar les nostres defenses per lluitar contra malalties.
Aquest programa es pot organitzar per les dates que vosaltres escolliu, durant els mesos primavera i tardor, a partir de dues persones
La serra de Guara està situada a la província d'Osca, constituint un massís muntanyenc que se situa com a nexe d'unió entre el Pirineu i la 'Hoya de Huesca'.
Les particulars condicions climàtiques, unit a les àmplies plataformes de calcàries i de conglomerats, han propiciat l'aparició de coves, avencs, galeries, surgències, fonts i imponents parets verticals. Aquest complex està íntimament lligat a la configuració d'engorjats i barrancs.
Aquest programa es pot organitzar durant tot l'any, per les dates que vosaltres escolliu, a partir de 8 persones.
Sardenya és una illa poc coneguda i molt interessant per caminar-hi. Té muntanyes majestuoses que arriben fins a la mar amb una costa plena de coves, penya-segats i platges delicioses. La primavera i la tardor, quan el clima té temperatures més acceptables, són els millors moments per caminar pel Supramonte.
El Supramonte és un gran massís de pedra calcària molt semblant a les Dolomites. Quan un s'hi endinsa pot entendre la seva naturalesa salvatge i poc contaminada per la presència de l'home. Els camins serpentegen entre dolines, cims escarpats, roques i coves. També hi ha evidències de la presència de la població nuràgica i més recentment, de la dels pastors amb les seves barraques, ara quasi totalment abandonades. Al llarg del camí, es veuen plantes endèmiques de Sardenya, que es van haver d'adaptar a un entorn molt ingrat i amb una mica de sort també podem trobar-nos alguns muflons o admirar el vol de l'àguila que controla el seu territori