Aquest programa es pot organitzar durant tot l'any, per les dates que vosaltres escolliu, a partir d'una persona. 
Durant els mesos d'hivern serà necessari l'ús de grampons per l'ascensió al Toubkal, a més també es poden portar esquís o raquetes de neu. 

Aquest recorregut de senderisme es realitza en una de les regions més aïllades i desconegudes del massís més important del Marroc, el Gran Atles o Alt Atles. Altiplans desolats solcats per profundes gorgues i amples valls conformen el paisatge d'aquesta regió pràcticament inaccessible. Està habitada per berbers del grup sanhaja, tribu de la qual va sorgir la dinastia dels almoràvits, fundadors del primer gran imperi marroquí del segle XI. Els sanhaja, majoritàriament nòmades i seminòmades, han conservat una forma de vida ancestral aprofitant les altes pastures pels ramats i conreant petites hortes que es concentren com oasis prop dels seus poblets d'adob i pedra.

Farem una travessa que comença caminant per valls plenes de petits pobles berbers i anirem guanyant alçada per fer una bona aclimatació i acabar pujant el punt culminant del massís, el Toubkal que amb els seus 4.167 m. és una atalaia privilegiada.

Podem organitzar aquest programa per les dates que vosaltres escolliu (durant els mesos recomanats: març - abril - maig - octubre - novembre) a partir de dues persones

El Manaslu de 8.156 m, també conegut com a Kutang, és la vuitena muntanya més alta de la terra i està situada en el macís Mansiri Himal. La regió de Manaslu ofereix una varietat d'opcions de senderisme. El més popular és el circuit del Manaslu de 177 quilòmetres, que voreja el massís. El Govern de Nepal va obrir aquest circuit l'any 1991. Abans només les expedicions de muntanya hi tenien accés a la zona.
El camí segueix una antiga ruta de comerç de la sal que transcorre a la vora del riu Budhi Gandaki. Durant la ruta podrem veure 10 pics de més de 6.500 metres i alguns de més de 7.000 metres. El punt més alt que se supera és el coll de Larkya-la amb una altura de 5.235 metres. A part del Manaslu, els cims més prominents són el Buda Himal i Himal Chuli, els quals poden ser vistos des de molts punts entre Katmandú i Pokhara.
Aquesta zona del Nepal hi ha poques rutes de tresc i rep pocs excursionistes, la qual cosa fa que sigui un tresc encara més autèntic. El Manaslu és la vuitena muntanya més alta del món, i la més alta del Mansiri Himal, una secció de la gran serralada de l'Himàlaia, al Nepal. El nom Manaslu procedeix de la paraula Manasa, que en sànscrit vol dir Muntanya de l'Esperit. És una de les catorze muntanyes amb més de vuit mil metres d'altitud.
L'associació Manaslu Conservation Area s'ha establert amb l'objectiu primordial d'aconseguir la conservació i sostenibilitat de l'àrea zona delimitada, que inclou el Manaslu.
Culturalment és fascinant, amb grups ètnics com chhetris, tamangs i gurungs en la part baixa de la vall i, en les parts altes de riu Bhudi Gandaki, a l'àrea de Nupri "muntanyes de l'oest" i a l'àrea de la vall de Tsum hi trobem una forta cultura tibetana amb connexions al Tibet.

PRÒXIMA DATA PROGRAMADA:

Aquest programa es pot organitzar durant tot l'any, per les dates que vosaltres escolliu.

El Parc Natural dels Ports, és un massís que sobrepassa els límits de les Terres de l'Ebre i s'endinsa a les províncies de Terol (Aragó) i Castelló (País Valencià), és un refugi d'una fauna i flora molt riques. Ens allotjarem en ple cor del Matarranya i farem unes excursions per llocs frescos i vora del riu. Visitarem també el mas Bunyol, un lloc únic a Europa on podrem veure els voltors molt a prop. Tota una experiència i un espectacle de la natura!

Aquest programa es pot organitzar durant tot l'any, per les dates que vosaltres escolliu, a partir de 8 persones.

Sardenya és una illa poc coneguda i molt interessant per caminar-hi. Té muntanyes majestuoses que arriben fins a la mar amb una costa plena de coves, penya-segats i platges delicioses. La primavera i la tardor, quan el clima té temperatures més acceptables, són els millors moments per caminar pel Supramonte.

El Supramonte és un gran massís de pedra calcària molt semblant a les Dolomites. Quan un s'hi endinsa pot entendre la seva naturalesa salvatge i poc contaminada per la presència de l'home. Els camins serpentegen entre dolines, cims escarpats, roques i coves. També hi ha evidències de la presència de la població nuràgica i més recentment, de la dels pastors amb les seves barraques, ara quasi totalment abandonades. Al llarg del camí, es veuen plantes endèmiques de Sardenya, que es van haver d'adaptar a un entorn molt ingrat i amb una mica de sort també podem trobar-nos alguns muflons o admirar el vol de l'àguila que controla el seu territori